D’origen Francès, les lioneses tenen el seu origen en una antiga recepta casolana. Antigament a les llar humils limitades per la falta d’aliments s’elaboraven les “profiteroles”, eren petites porcions que es preparaven amb el pa, les verdures, la carn i les salses que no s’havien menjat desprès d’un àpat. Amb el pas dels anys, la recepte es va variar afegint-hi ous i mantega, aconseguint una massa molt lleugera que un cop cuita, es podia omplir de nata o crema. Així van néixer les Lioneses que deuen el seu nom a la ciutat on es van popularitzar, Lió.
Podeu trobar les nostres lioneses farcides de nata, crema o trufa i cobertes de sucre llustre, caramel o xocolata.
Amb un farcit de crema i una cruixent capa de massapà i pinyons aromatitzats amb anís.
Elaborat amb quatre ingredients bàsics a la pastisseria; xocolata, nata, iema i l’elegància del seu acabat, aquest és un dels clàssics més reconeguts arreu, però la seva historia es perd en els temps. Tot i que el seu origen és italià “expliquen que aquest pastis fou un regal pel virtuós tenor Italià Angelo Massini”, és un postre que es va popularitzar a l’Uruguai i a la seva historia també se l’hi atribueixen vincles amb la pastisseria catalana.
L’origen d’aquest pastis el situem al segle XVII quan la xocolata era una menja consolidada arreu d’Europa. El nom deriva de l’alemany “Schwarzwálderkirschotorte” i evoca la foscor i el misteri del concepte romàntic “Waldeinsamkeit” (la soledat de la foresta) fent referencia a una zona anomenada “Foresta negra”. Amb una exuberant i densa vegetació d’avets, la regió és coneguda per les seves peculiars cireres de les quals se n’obté un destil.lat transparent, el Kirsch o kirschwasser.
Tot i el seu aspecte dens i feixuc quan el tastem trobem una excel•lent combinació de gustos i textures. Amb un suau batut de crema de llet aromatitzat amb kirsch, les cireres confitades i la xocolata com a protagonista, fem d’aquest postre una irresistible temptació. Sens dubte, un dels grans clàssics.
Una composició que en sorprèn per la seva harmonia al paladar. La xocolata, la crema de mantega i el cafè aconsegueixen l’equilibri en gustos amb una nota excel•lent.
Creat en els anys 50 per Gastón Lenôtre en homenatge a l’opera Garnier de Paris, tan en la seva forma con en els seus colors ens recorda l’esmentat teatre opera i els seus luxosos acabats.
Segons la tradició el pastis tenia entre set i deu fines capes de pa de pessic d’ametlla banyades amb xarop i farcides de xocolata trufada i crema de mantega al cafè, tot plegat no podia sobrepassar els 4cm de gruix (tot un repte).
Per al nostre pastis Opera utilitzem una xocolata al 70% de cacau que juntament amb la crema de mantega i l’aroma del cafè que impregna el pa de pessic donen a aquesta postra un sabor intens i contundent.
Un autentic plaer pels amants de la xocolata. La seva aroma, el seu color i el seu gust intens marcant la pauta en aquest pastis de pa de pessic d’ametlles i cacau farcit amb melmelada.
Explica la historia (o la llegenda) que el seu naixement fou l’any 1832 quan el príncep austríac Wenzel de Metternich va demanar que es confecciones un postre que causes admiració i sorpresa entre els seus convidats. El chef que sempre el podia complaure amb els seus dolços va caure malalt i la responsabilitat del postre va recaure sobre un jove aprenent de 16 anys anomenat Franz Sacher. El resultat va ser un postre que va provocar una admiració total, tants van ser els elogis que el jove aprenent va passar a formar part de l’equip de la cuina de la casa reial. El seu reconeixement es va estendre entre la noblesa, sempre mantenint la seva formula en el mes absolut secret.
En el temps i amb anys d’experiència a les seves mans Franz Sacher obre el seu negoci propi on oferia les seves creacions i en especial el seu pastis “Sacher” guanyant-se el reconeixement d’Europa. És en aquest moment quan Franz Sacher torna Viena amb la seva família, on obre un negoci en el centre de la ciutat que consolida el seu èxit.